El passat diumenge, 9 de Març vàrem celebrar l’aniversari del meu pare i vaig idear la creació que tot seguit veureu basant-me en un dels barrils amb ciques que tenen el meu pare i la meva mare per casa seva de fa ja uns quants anys.
Aquesta es la que tenen al jardí..
I aquesta la que tenen a la zona de terra de pedra..
La veritat és que aquest jardí representa molt, vàrem jugar i gaudir molt de petits i ara també, sobre tot amb el petit de casa..
I aquí la presentació de la versió dolça. Si no dic que es un pastís no es sabria, oi?
La veritat, quant vaig treure el pastís per portar-ho a taula i van veure aquest barril es van quedar tots meravellats.
Inclosa me mare, que ella va veure el pastís sense acabar i al veure’l es va quedar sorpresa.
Fins i tot jo, al veure’l acabat a la cuina em sorprenia de lo maco que em va quedar. Realment m’arribava al cor.
Em mirava les ciques… ooooh. quin goig que feien…
Quant el duia en la seva caixa cap el seu destí anava tota segura i orgullosa.
I com no arribar-me al cor, si es que tot ell era una exposició a la nostre vida, al nostre cognom…
I un gran detall i homenatge al meu pare.
I va arribar el moment de la veritat. on, com dic mes amunt, van quedar tots meravellats.
Quin goix, quina emoció i quin orgull poder fer això, va ser tot un plaer.
Fins aquí arriba aquesta borratxera d’emoció i degustació, doncs va restar molt bo el pastís de xocolata, mmmm, però ei, que vindran mes, vindran mes…
Fins aviat!
Cap comentari :
Comenta l'article: