Pastís barril amb ciques

El passat diumenge, 9 de Març vàrem celebrar l’aniversari del meu pare i vaig idear la creació que tot seguit veureu basant-me en un dels barrils amb ciques que tenen el meu pare i la meva mare per casa seva de fa ja uns quants anys.

Aquesta es la que tenen al jardí..

I aquesta la que tenen a la zona de terra de pedra..

La veritat és que aquest jardí representa molt, vàrem jugar i gaudir molt de petits i ara també, sobre tot amb el petit de casa..

I aquí la presentació de la versió dolça. Si no dic que es un pastís no es sabria, oi? 

La veritat, quant vaig treure el pastís per portar-ho a taula i van veure aquest barril es van quedar tots meravellats.

Inclosa me mare, que ella va veure el pastís sense acabar i al veure’l es va quedar sorpresa.

Fins i tot jo, al veure’l acabat a la cuina em sorprenia de lo maco que em va quedar. Realment m’arribava al cor.

Em mirava les ciques… ooooh. quin goig que feien…

Quant el duia en la seva caixa cap el seu destí anava tota segura i orgullosa.

I com no arribar-me al cor, si es que tot ell era una exposició a la nostre vida, al nostre cognom…

I un gran detall i homenatge al meu pare.

I va arribar el moment de la veritat. on, com dic mes amunt, van quedar tots meravellats.

Quin goix, quina emoció i quin orgull poder fer això, va ser tot un plaer.

Fins aquí arriba aquesta borratxera d’emoció i degustació, doncs va restar molt bo el pastís de xocolata, mmmm, però ei, que vindran mes, vindran mes…

Fins aviat!

Pastís 10è aniversari Escola La Sínia

Doncs si, avui porto un pastís del 10è aniversari de l’escola del meu fill.

Em va donar alguns problemetes, o sigui, em va fer patir, si. Vaig dormir un dia preocupada per si el podria acabar.

El resultat està a la vista.. No hi ha res com deixar reposar un treball que s’encalla per mes tard reprendre'l.

La idea del pastís era el de celebrar el desè aniversari, com dic a dalt

i que estiguessin tots els cursos representats, així que van entrar en escena unes cupcakes., concretament 12.

Les cupcakes dels cursos i línies infantils estant identificats per el nom, clar i per el color que te cada línia, i col·locades estratègicament i exactament igual al ordre que tenim a l’escola, des de P3 verd fins a P5 groc..

I per educació primària les vaig identificar seguint el sistema de l’escola que no es mes que fer “muntanyes” doncs cada curs s’identifica amb una muntanya / cim.

I aquí el resultat del concurs. Siii, vaig guanyar un dels 4 premis /categories d’enguany..

Jo creia que no guanyava doncs van dir que els pastissos guanyadors no es tallaven per el berenar de després de l’espectacle de carnaval del dia 28 i el meu es va tallar. Ho se perquè vam quedar-nos a berenar i al veure el meu tallat, vaig agafar per el meu fill que ja em demanava

“tinc gana mama!!! que tens per berenar!!!

doncs pastís, anem anem, a veure que hi ha,”

com es molt selectiu el punyetero. i no volia galetes que també es van dur per el tot plegat, va mirar i mirar i li vaig dir,

“mira, aquí hi ha pastissos, quin vols? aquell es el que ha fet la mama i ves ràpid que estan volant i de tant mirar al final et quedaràs sense…”

I es va decidir per el pastís de la mama, dos trossos es va menjar, el tercer ja no el va voler, així que me’l vaig menjar jo, mmmmmmm.

Bé doncs, fins aquí aquesta aventura que em va fer patir, em va fer creure que un cop tallat, era signe de pastís no guanyador, però em va agradar molt veure com va volar de la taula, així com les cupcakes, que anava veient en mans dels nanos grans de l’escola m’entres el meu fill pensava que volia berenar i finalment, al cap d’una setmana, quant estava acabant l’entrada aquí al bloc arriba la noticia que si, que el pastís va guanyar, per tant l’entrada a acabat festejant-ho, com ha de ser, doncs encara que no hi ha premi físic, m’ha fet molta gràcia que finalment hagi estat així. quant ja, en el mateix berenar, vaig gaudir de la festa, el pastís i tot plegat..

Ai, quantes emocions…

En poc, mes…

Fins aviat!

Cupcakes xocolata liles

Doncs aquí porto unes cupcakes un tant especials.

Les vaig fer per el taller de l’escola de la meva goteta preferida, el meu fill.

Un cop a la setmana, en dimecres, es fa el taller “Les famílies ens visiten” i va arribar el meu dia, el dia del meu fill i el dia de tots els liles en definitiva.

Ara estem a P4 i a Educació infantil ens identifiquem amb colors. A nosaltres ens va tocar el lila. Es el color per tot el cicle, de P3 fins a P5.

Com hi ha dos línies, no sols som els liles, si no que som els A, P4 A.

En el taller els nens i nenes va fer aquesta idea, decorar amb merengue,, fer l’estel o rodona i posar la seva lletra. Cada nen i nena va triar color, estel o cercle per fer el seu tall i una lletra. per tallar-la i a cada tall havien de colocar-ho a la seva cupcake.

La veritat, els va sortir força bé. Va ser un taller molt maco i el mestre va quedar content amb l'experiència. Encara no tinc fotos, suposo que un dia d’aquets o un mes d’aquets em passaran alguna..

M’entres tant, tenim aquestes que son les que vaig decorar al dia següent. del taller.

Fins aquí les cupcakes dels liles, a no ser que aconsegueixi les fotos del taller.

Fins aviat!

Cupcakes de xocolata amb roses

Doncs si, he fet cupcakes de xocolata per l’aniversari de la meva germana.

Aquestes cupcakes son molt especials, estan fetes amb molt d’amor, amor de germana.

Decorades amb merengue, roses de fondant i farcides amb melmelada d’albercoc.. Mmmmm.

El merengue dibuixa un rosa, maca oi?

Eren fresquetes, fetes just el dia anterior.

Vaig tenir un problema, però com no tenia com solucionar-ho per voler fer-les amb el temps just i que fossin recent fetes, em vaig resignar a presentar-les igualment i vaig intentar fer el possible per que quedessin boniques.

Aquí a punt per bufar.

Les cupcakes no estaven bones, no, estaven boníssimes!!!

Sobre el problema, si, em van donar un mal de cap, doncs no tenia temps per rectificar possibles errors i vet aquí que va sortir un, quant pensava que ho tenia controlat, les capsules del cupcakes em van jugar una mala passada, es separaven del pa de pessic creant un conflicte. Gran culpa es de la recepta que es molt humida, però si es cert que hi ha algunes que la resisteixen millor i no es separen..

En una propera entrada explicaré el meu propòsit per que no torni a passar, que crec ho he aconseguit.

Fins aviat!